Les metamorfosis

Metamorfosi
Jesús Vilamajó

L’etimologia de metamorfosi remet a la fusió de meta (μετά), prefix que significa «més enllà»; morphé (μορφή), que equival a «forma» o «figura»; i osis (ωσις), sufix que indica «canvi d’estat». 

En biologia, la metamorfosi és el procés mitjançant el qual un ésser viu experimenta des de canvis cel·lulars imperceptibles a l’ull nu fins a transformacions anatòmiques completes. Pel que fa a les ciències socials, la psicologia, la política, la religió, l’economia o l’art, aquestes disciplines han detectat tota mena de processos metamòrfics. Així, des de les primeres mutacions culturals de la prehistòria fins a la nostra època contemporània, la humanitat s’ha vist sotmesa a una successió de canvis que, ineluctablement, han modificat el planeta, la vida de les persones i la seva manera de ser.

Ara bé, si la modernitat va prometre la gran transformació basant-se en la raó, la ciència i el progrés, la nostra contemporaneïtat ha acabat derivant en noves formes d’alienació i subjugació. A l’inici de la Gran Guerra, Franz Kafka ja havia intuït a La metamorfosi que el canvi modern no convertiria l’ésser humà en un heroi, sinó en un subjecte vulnerable i extenuat davant la maquinària del seu temps. Més que emancipar-nos de dogmes i autoritarismes del passat, la modernitat —com va advertir Zygmunt Bauman— ha derivat en una nova esclavitud sota la «globalització negativa», on regnen el lliure mercat, el capital financer i la vigilància algorítmica. Ara, davant d’un present inenarrable i un futur incert i més a prop que mai d’una distopia indesitjada, aquesta exposició es planteja com un acte de resistència conscient. 

L’exposició Les metamorfosis es divideix en tres grans àmbits. Al primer, hi trobem els projectes de Mahmoud Alhaj, Noemi Comi i Marie Wengler, que indaguen com el poder institucional posa al descobert els mecanismes de dominació sobre individus i col·lectius. Al segon espai, en els treballs de Jay Ng Yun Ki, Cris Mascort i Benni Giammari, hi traspuen aspectes crítics d’una societat hiperexigent i perfeccionista, que tan sovint asfixia i trastorna les persones. I, finalment, al darrer apartat, Anya Tsaruk, Joel Jiménez, Román Yñán i Eva Maria Bouillon s’aboquen a escodrinyar algunes de les metamorfosis que es produeixen en l’entorn familiar.

A través de la mirada d’aquests deu projectes —seleccionats d’entre els més de 1.000 treballs que SCAN Tarragona va rebre en la convocatòria de 2026—, la fotografia s’allunya del simple registre o de l’artifici estètic per erigir-se com un dispositiu crític capaç d’interpel·lar-nos i redefinir la nostra relació amb el present.