Quan tenim en compte seqüències de la història, o relats de vida individual o col·lectiva, ens enfrontem a petjades a l’inrevés, destinades a produir el caràcter homogeni del que presentem i del que hem viscut. És aquí on pren sentit la “il·lusió retroactiva” de Bergson. Es tracta d’una il·luminació amb efectes múltiples en la perspectiva d’un temps fabricat per a interessos específics. ¿Com es pot concebre, aleshores, el retorn del que s’ha esdevingut sota l’aparença d’una forma absolutament diferent, quan aquesta última no és o ha deixat de ser tangible?
La memòria sempre apareix alterada, deformada, reelaborada, i sempre és, més o menys, una memòria encoberta. És portadora de la infància en el present, del que està ocult en un detall, en una petjada. Per recordar plenament aquest passat-present en el tractament, entren en joc totes les impressions de la memòria, en particular les que restitueixen la dimensió d’una manera sensorial. En les creacions i les instal·lacions fotogràfiques i visuals de Hakim Rezaoui (Algèria), Amira Lamti (Tunísia), Sonia Merabet (Algèria), Hana Gamal (Egipte) i Dani Pujalte, cossos, records i territoris es revelen com una presència, on de vegades la petjada està desproveïda de la mà humana.
Aquesta exposició ha estat concebuda tant com un qüestionament del que pot considerar-se “real”, com un inventari subjectiu dels diversos components de la conformació o deformació del rastre de l′ésser humà contemporani a través de diverses temporalitats.
Comissaris
Xavier de Luca (Barcelona, 1980) ha centrat la seva formació en l’àmbit de l’art contemporani, la fotografia i la gestió cultural. Historiador de l’art, va obtenir el DEA en Estudis Culturals Mediterranis a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2004-2006) i el màster en Art Actual a la Universitat de Barcelona (2010-2011).
Des de 2004 és responsable de col·lecció i projectes a la Fundació Suñol (Barcelona), i és un dels membres fundadors i director de Jiser Reflexions Mediterrànies.
Ha estat coordinador de la plataforma internacional Trans-Cultural Dialogues entre el 2012 i el 2017, que va organitzar el festival interdisciplinari DJART, que tingué lloc a Alger el 2014. Ha estat comissari dels programes Focus Magreb (2016) i Focus Mediterrània (2017), en el marc de la Fira Internacional d’Art Contemporani Swab, que va presentar per primera vegada a Barcelona una àmplia selecció d’espais artístics i col·lectius establerts al sud de la Mediterrània.
El 2021 va comissariar, juntament amb Houari Bouchenak, l’exposició Barzakh. Entre mons, seleccionada en la convocatòria Nur de la Casa Árabe i PHotoESPAÑA, que es va poder veure a Madrid i el 2022 a la Casa Árabe de Còrdova.
Houari Bouchenak (Oran, 1981) és un comissari, fotògraf i gestor cultural algerià. L’any 2006 es va incorporar a l’associació La Grande Maison de Tlemcen (Algèria), cosa que li va permetre experimentar amb camps de la narració fotogràfica basada en històries literàries. Uns anys més tard, va reforçar les seves pràctiques formant-se a la Université Paul Valéry (Montpellier) i a la secció d’arxius de l’agència Magnum Photos (París).
Cofundador i membre del Collective220, fundador i gerent de La Maison de La Photo (Tlemcen), va impartir classes de fotografia i gestió d’exposicions al departament d’art i al departament d’arquitectura de la Universitat de Tlemcen. Actualment col·labora amb Jiser (Barcelona) com a gestor cultural i comissari. Després de llicenciar-se en Química Industrial, va continuar els seus estudis en Enginyeria de Projectes Culturals i Interculturals (IPCI), i després en Recerca i Creació en Arts Plàstiques a la Université de Bordeaux-Montaigne.
Les seves reflexions es nodreixen de la literatura i la filosofia, però sobretot de la trobada de persones i/o territoris. Les creacions i investigacions curatorials que duu a terme s’interessen essencialment pel que constitueix la condició humana a través d’espais de temps marcats per la memòria, el moviment i les traces. El mitjà visual és per a ell un llenguatge, però també un camp d’experimentació plàstica, nodrit de la voluntat de regenerar la creació a través d’accions immanents a través de la praxi.
Volver
