Ejercicios taxonómicos sobre una mitología clásica

Com es construeix la imatge d’un lloc a partir del seu arxiu?

El projecte parteix d’aquesta pregunta per analitzar la imatge visual i conceptual construïda entorn de Tarragona durant els segles XIX i XX, atenent especialment la idea d’allò clàssic en els diferents relats sobre el territori.

Els viatgers romàntics anglesos i francesos van contribuir a fixar una imatge de Tarragona com a ciutat de ruïnes, suspesa entre la grandesa i la decadència. A principis del segle XIX, Alexandre de Laborde escrivia: «Tarragona […] ens ofereix un exemple memorable d’aquestes ciutats que, després d’haver sorprès el món amb la seva esplendor, la seva extensió i el seu poder, van desaparèixer en un instant i només conserven un nom famós i un record estèril de la seva glòria passada». Els gravats que acompanyaven aquest relat representaven visualment l’amfiteatre, les muralles i el port com a escenaris gairebé melancòlics.

Després del relat romàntic, la imatge d’allò clàssic va sobreviure i es va transformar, incorporant-se a nous discursos patrimonials i identitaris a Catalunya. La ruïna podia deixar de ser un vestigi per convertir-se en un signe diferencial i, alhora, romandre com l’empremta d’un passat colonial inscrit en el territori.

A partir de materials d’arxiu i de noves fotografies realitzades durant la residència a L’Arxiu, el projecte posa en relació imatges de diferents moments per treballar sobre aquestes supervivències, com també sobre les seves ruptures. Des d’aquí, interroga els mecanismes visuals, històrics i classificatoris mitjançant els quals determinats imaginaris sobre el territori es construeixen, es legitimen i acaben naturalitzant-se.

Azahara Lozano Dorado (Granada, 1998) és fotògrafa, arxivera, docent i investigadora, i viu entre Sevilla i París. La seva investigació i pràctica artística se situen en la tensió entre la fotografia i la idea de representació, i exploren els límits i les possibilitats que sorgeixen d’aquesta fricció.

Treballa a partir de la revisió teòrica, els arxius i l’acte fotogràfic per analitzar com les imatges negocien amb la noció de realitat. Li interessa especialment com la fotografia i l’arxiu s’han constituït, des dels seus orígens, com a dispositius capaços de produir significats i construir relats, específicament al voltant de la memòria i la identitat, tant individual com col·lectiva.

En aquest marc, desenvolupa des de 2024 la seva tesi doctoral a partir d’un contracte predoctoral PPIT-FEDER, al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Sevilla, on investiga la construcció de la imatge sobre Andalusia al segle XIX i les formes de resistència sorgides davant d’aquestes representacions.

Ha codirigit el projecte Arxiu, identitat i memòria col·lectiva en enclavaments rurals: la recuperació de la Història de la Fotografia a la Serra d’Aracena i els Pics d’Aroche, beneficiari de les Ajudes a la Promoció de la Fotografia 2025 del Ministeri de Cultura d’Espanya, amb motiu del qual es publicarà un fotollibre amb l’editorial Ediciones Posibles (Barcelona).

4a Residència de Creació i Investigació L'Arxiu

La Residència de Creació Artística i d’Investigació de L’Arxiu és una iniciativa impulsada per SCAN Tarragona i el Centre d’Imatges de Tarragona.

El programa ofereix a artistes, comissaris i investigadors l’oportunitat de treballar amb el patrimoni fotogràfic i audiovisual de L’Arxiu. L’objectiu és fomentar noves mirades i formes d’interpretació sobre la memòria i la història de Tarragona. Les persones seleccionades compten amb els espais, els recursos i l’assessorament de L’Arxiu durant el procés.

El resultat es comparteix públicament en el marc de SCAN Tarragona.

Agraïm la col·laboració de Jesús Vilamajó, Coia Escoda, Maite Blay, Jordi Abelló i Joaquim Nolla com a membres del jurat.