Photobooks SCAN

El paradís com a destí?

Pocs podran negar que vivim en un món convuls i en mutació constant. La metamorfosi no apareix com una excepció, sinó com una condició inherent a la vida mateixa. Les ciutats canvien, els paisatges es transformen, les identitats es redefineixen i les tecnologies alteren la nostra manera de relacionar-nos amb la realitat. A més, avui dia les imatges ja no només representen el món; també el produeixen, el condicionen i el transformen.

Durant dècades, la fotografia va ser entesa com un mecanisme per fixar allò real, per demostrar que alguna cosa va succeir, que algú va ser allí, que aquell instant va existir. Actualment, la pregunta ja no és solament què mostren les imatges, sinó també què significa avui mirar una imatge i què fan les imatges amb nosaltres. Mirar s’ha convertit en un acte complex, condicionat i profundament polític.

Les publicacions d’aquesta mostra aborden el concepte de metamorfosi en un sentit ampli: físiques, socials, tecnològiques, emocionals, climàtiques, culturals. Canvien els cossos, els territoris, els vincles, els hàbits de comunicació i les maneres de mirar. Existeixen transformacions gairebé imperceptibles, sedimentades pel pas del temps, i d’altres d’abruptes, violentes, inesperades, capaces d’alterar radicalment la nostra percepció d’allò real. Res roman immòbil. Més que il·lustrar com canvien les coses, les obres aquí reunides també ens interroguen cap a on ens dirigim, quin tipus de món estem construint i quin paper exerceixen les imatges en aquesta transformació.

El fotollibre resulta un format especialment pertinent per abordar totes aquestes qüestions. Davant del flux incessant d’imatges digitals, proposa una experiència diferent de temps i mirada. Obliga a detenir-se, a establir relacions entre imatges, textos i silencis. No es consumeix de manera immediata; exigeix una certa lentitud. En un ecosistema visual dominat per la velocitat i la fragmentació, el fotollibre recupera la possibilitat d’una mirada sostinguda i reflexiva.

Potser ens aniria millor si acceptéssim que hem d’aprendre a conviure amb la incertesa i que possiblement el paradís no sigui un destí concret, sinó una idea en redefinició constant, una ficció necessària per orientar-nos enmig d’una realitat que canvia en cada instant.

Enric Montes