Les diverses capes que configuren l’entramat urbà i l’arquitectura de la ciutat en reflecteixen la història i els conflictes de poder —polític, econòmic, religiós i social— però, sobretot, revelen els desitjos, les pors o les formes de vida dels seus habitants. L’exposició La ciutat revelada. Exploracions sobre l’espai urbà mostra la capacitat del mitjà fotogràfic per observar i analitzar, més enllà del mer registre documental, les ciutats i les societats en què vivim. Els projectes dels nou fotògrafs reunits a la mostra exploren entorns urbans de diferents països i continents assenyalant la complexitat i la diversitat de les ciutats a partir d’una doble crisi: habitacional i ecològica.
Malgrat els diversos contextos i les diverses procedències dels artistes, hi ha una aproximació compartida per tots ells i una actitud similar a l’hora de confrontar amb la càmera l’espai urbà sobre el qual desenvolupen els seus projectes. Són fotògrafs que participen d’un mateix interès investigatiu al voltant d’un qüestionament del model de ciutat que es troba en crisi i que, com a tal, és canviant. No es tracta d’obres merament de denúncia o d’exercicis d’ofici, sinó que, a partir de l’apropiació dels entorns, els artistes desenvolupen propostes personals utilitzant un llenguatge innovador allunyat de la fotografia urbana convencional, i generen una mirada crítica i políticament compromesa que fa més complex el sentit habitual del concepte d’urbs.
Les imatges que componen l’exposició subratllen aspectes que van des dels més icònics fins als més mundans de la ciutat i revelen les realitats heterogènies que hi tenen cabuda. El qüestionament de l’arquitectura brutalista, les transformacions urbanes i l’adaptació dels seus habitants, les conseqüències de la guerra en l’arquitectura o la reivindicació dels territoris de sacrifici necessaris per sostenir les grans metròpolis són algunes de les temàtiques que es tracten a la mostra. Els nou projectes conviden a reflexionar sobre el model d’urbs que habitem subratllant el valor de la fotografia com a eina per qüestionar-lo i reimaginar altres ciutats possibles.
Érika Goyarrola (Bilbao/Madrid, 1984) és docent, comissària i gestora cultural. Doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i llicenciada en Història de l’Art per la Universidad Complutense. Entre les exposicions comissariades destaquen: Sobre brujas, perros, elfos y otras realidades fantásticas, de Bego Antón, a la Sala Artegunea de Donostia (2021) i el Centro Niemeyer d’Avilès (2022); Poéticas de la emoción a CaixaForum Barcelona, Saragossa, Sevilla i Girona (2019-2020); De la forme à la émotion a Centquatre de París (2016); alt-architecture a CaixaForum Barcelona (2016); o el cicle d’exposicions 1+1=12. Encuentros de Fotografía Contemporánea a l’Institut Français de Madrid (2014).
En l’actualitat, col·labora amb el departament d’exposicions itinerants de la Fundació la Caixa, és professora del grau d’Arts i el màster de Gestió Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), així com en diferents escoles d’art i fotografia, com IDEP Barcelona o CFC Bilbao. Col·labora amb la Fundació MAPFRE i ha treballat al Museu Jeu de Paume (París), a l’estudi Carlos Arroyo Arquitectos (Madrid) i a Contact Press Images (Nova York).
Tornar
