Abraça totes les formes i la seva joia és confluir
Un antic proverbi japonès deia que l’aigua té la capacitat d’adaptar-se a tota forma que la conté. L’aigua és, per tant, allò que abraça totes les formes: és got, pou, font, aqüeducte, piscina. És una cubeta de revelat. L’aigua és també núvol, boira, pluja, neu o calamarsa. Potser un arbre mític. És, sens dubte, un riu, un llac, una cascada o un oceà. L’aigua és la teva boca i és saliva. Una llàgrima. És la cavitat que et va donar la vida. La teva suor. És el 65 % de tu i el 70 % del planeta on vius. L’aigua és, a més, mite, ritu i economia. En l’origen del concepte de cultura existia una relació íntima amb l’aigua i l’aigua defineix, a més, la complexa activitat dels ports, com en el que et trobes.
Paradoxalment, però, l’era de la «modernitat líquida» també és la de la deser-tificació extrema i les seves conseqüències catastròfiques. La crisi climàtica actual —que, segons l’ONU, és en essència una crisi de l’aigua— és tan alarmanment preocupant com per anunciar un naufragi de les civilitzacions. Per aquest motiu, aquesta exposició està dedicada a l’aigua i la fem commemorant el primer aniversari de la tragèdia de la DANA, de l’octubre de 2024, que va assotar el Llevant espanyol i molt dramàticament València. Perquè no n’hi ha prou de «visibilitzar» el problema, sinó que cal replantejar la nostra relació amb l’aigua i aquí ho fem aprenent-ne.
Ho fem amb treballs fotogràfics que volen fluir per senders d’aigua que ningú no ha traçat i que troben vies alternatives. Aquesta exposició ha estat plantejada des de la idea d’hidrarquia, ja que tot ho abraça, també la fotografia actual en la multiplicitat de formes que conflueixen en aquesta exposició, com les diferents vies d’un delta o com els múltiples caps d’Hidra. Alquímia o algorismes que naveguen a través de diverses aigües: arxiu, documentalisme, investigació especulativa, vídeo, tecnologies 3D, instal·lació… Exploracions fotogràfiques que s’adapten als diversos formats que contenen la imatge. Be water, my friend. Aigua que flueix per un rierol esperant la desembocadura o com a onada que navega desitjant una riba. Aigua, l’alegria de la qual és confluir.
Diana Padrón
Tornar
