El despertar d’Ícar
«només podem pensar en termes de diàleg en la mesura que estiguem oberts a una transformació completa, de la mateixa manera que l’hidrogen i l’oxigen formen un tercer element completament inesperat: l’aigua. Un diàleg tan obert que estiguem disposats a deixar de ser nosaltres… per ser realment nosaltres; és a dir, un nosaltres en moviment, un canvi constant»
Toni Serra *) abu ali
https://al-barzaj.net/tag/migra/
Hauríem pogut esperar que aquest «nosaltres en moviment» de Toni Serra *) abu ali fos el reflex del nostre present, una imatge capaç de transmetre la fluïdesa de les relacions entre les poblacions i els governs que comparteixen les aigües mediterrànies. El que se’ns mostra, però, és una altra cosa: un recordatori que aquest espai està travessat per tensions històriques i contemporànies, testimoni del creixement dels imperis i, alhora, vehicle de violències i d’injustícies sistèmiques que encara perduren avui.
El llegat colonial, la vigilància i el control, la negació dels drets a tenir drets, la prohibició de la lliure circulació dins del territori travessa de manera diferencial a les societats que habiten aquesta regió del món. La Mediterrània s’erigeix així com una frontera política, geogràfica, econòmica, social…, construïda des del lloc de poder de l’Europa fortalesa, que separa les poblacions que l’habiten. Una paradoxa, carregada de sentit i d’intencionalitat, que desdibuixa la relativa proximitat de les seves ribes i es reafirma en la construcció d’un altre que no ho és tant.
Aquest joc del mirall contempla memòries ferides o trencades, on ningú sobreviu impunement. Un excés de desconfiança i un reforçament de les identitats són el resultat de les lluites de memòria. Les tensions d’avui prenen la forma de rebuigs i radicalismes en l’espai de vida comú. L’aigua es converteix aquí en un vehicle de vida, però també de mort, de memòria i d’oblit, d’històries oficials i relats silenciats.
Quan despertaran les nostres consciències? Quan deixarà l’Ícar que portem a l’interior de quedar encegat pel sol? Quan reconeixerem que fer front a les desigualtats i lluitar pels drets és una responsabilitat col·lectiva que ens interpel·la a tothom?
En aquesta exposició s’alcen narracions visuals dels i les artistes seleccionats, a través de múltiples reflexos, d’ecos que sorgeixen entre territoris allunyats pels interessos polítics i econòmics dels estats, però molt propers si es reconeixen des de la pròpia humanitat. Fethi Sahraoui i Jose Lorrüe comparteixen mirades intimistes sobre fragments de vida de la joventut algeriana i marroquina que tenen set de vida i de creixement, mentre que els treballs de Philip Scheffner, Aureli Ruiz i Maya-Inès Touam interroguen les pres-sions i les formes de violència exercides per Europa sobre els moviments humans a la Mediterrània. La proposta de Djamel Agagnia aborda de manera crítica la voluntat política de dominació dels cossos, dels mars i de les terres, on el formigó es converteix en un símbol del control dels temps moderns, mentre que la instal·lació de Zineb Sedira interroga el que ella anomena els «espais on la mobilitat expira», o la incapacitat dels individus per marxar, tornar, escapar-se o existir en trànsit entre determinades terres i identitats. Irene Zottola presenta, amb la seva instal·lació, les històries de les persones que ha conegut a Tunísia, així com els seus somnis i relats, tot situant aquesta mar Mediterrània com a element d’unió i de qüestionament.
El conjunt d’aquestes obres teixeix una visió alhora fragmentada i coherent de relats que, més enllà de les fronteres, expressen una necessitat comuna d’hospitalitat, de diàleg i de reconeixement mutu.
Xavier de Luca i Houari Bouchenak
Tornar
