Vestigio Silentio

El fil conductor d’aquesta mostra fotogràfica és posar en relleu la transformació profunda d’espais públics que, en el seu moment, van ser potents centres de vida i activitat humana: fàbriques, cinemes, teatres o balnearis que amb el temps han esde-vingut vestigis solitaris i silenciosos d’un passat esplendorós. Aquests llocs decadents, alterats només pel pes implacable del pas del temps, sovint els trobem al bell mig de les nostres ciutats, darrera de grans portes de fusta que tenen la funció de separar dues realitats contraposades: de portes enfora, el nostre dia a dia veloç, tecnològic i accelerat; i, de portes endins, la calma, la quetud i el silenci d’aquells espais on un dia ja molt llunyà el temps va decidir aturar-se, apoderant-se dels objectes i la memòria que queda atrapada en aquests indrets.

Cada fotografia amaga darrera una història diferent de temps passats —alguna, fins i tot, toca de prop a l’autor—, històries que tenen a veure amb la mort, la ruïna econòmica o l’evolució salvatge del món que habitem i la incapacitat d’adaptar-nos-hi, tot convidant-nos a reflexionar sobre la transitorietat de l’existència humana i la inevitable evolució dels espais urbans que habitem.

Jaume Cardona Casanova (Tarragona, 1975) va iniciar la seva relació amb la fotogra-fia en 1994 quan, en començar a treballar al sector immobiliari, van arribar a les seves mans les claus d’un pis de la Rambla Nova de Tarragona. Obrir aquella porta, anys després que el seu propietari ho fes per última vegada, li va descobrir un espai inalte-rat, un viatge en el temps que va voler capturar. Anys després, va trobar el llenguatge amb el qual fer-lo, la fotografia i, trenta anys més tard, continua buscant aquests es-pais «en els quals no passa res, llevat el temps».

https://photokm0.org/
https://www.lamakinetadeltemps.org/